lunes, 4 de mayo de 2009

Papallones.

Quan arriba aquesta època de l’any que les papallones les notes a l’ambient, el cel es tot blau, i el sol il·lumina fins tard, es quan et poses a pensar en lo preciosa que és aquesta etapa de la teva vida, que la felicitat t’inunda el cor i tens més ganes de viure-la al màxim. Les rugoses cares de amargura i desgana son aquelles que no deixen portar-se per el moment, per les orenetes, per la sensació de sentir-te més lliure de lo normal. Tinc ganes de tastar el sol picant, la sorra fina, i tots aquells somriures que et deixen alegre per tot el dia.
Si em deixes compartir cada segon d’estiu al teu costat, podràs sentir les papallones de primavera que s’han quedat marcades a cada racó del meu petit món, dins de la meva vida.

7 comentarios:

  1. Un text molt alegre, esperançador i vitalista... com tu! Jo , avui, preparant el gimnàs per a la festa d'ex-alumnes, també m'he sentit igual... amb el Pol Zamora fent tonteries -com sempre- i el Carrasco, i el Xena, i la Josmaury, i tots. Aquest estiu, tots a la platja!

    ResponderEliminar
  2. Jo amb tanta feina encara no ho he notat XD

    ResponderEliminar
  3. PLATJA!!
    necessito l'estiu, platja , les tardes el parque .......

    unpeto!

    ResponderEliminar
  4. i el millor es que s'acaba l'insti xD

    molt currat :)

    ResponderEliminar